j  
 
 

Els artistes que participen en aquesta experiència impulsada pel periodista Pius Pujades han volgut retre un homenatge al pintor i amic Eduard Vila i Fàbrega, que va iniciar la col•lecció.

L'Eduard havia pintat còdols recullits a la platja de Tossa quan l'hi va enviar el banc pel que treballava. Molts anys més tard, alguns amics n'hi portàvem, triats a les cales de Colera, sobretot de la Rovellada. I s'hi va tornar a posar.

Vila i Fàbrega al seu taller, amb la Davesa al fons, en una foto de Jordi Soler.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Eduard Vila i Fàbrega neix el 17 d’octubre de 1921 al Pont Major, barriada menestral de Girona.

És una peça fonamental en el panorama de l’Art gironí de postguerra. Es dóna a conèixer en tres exposicions ( 1952,53 i 54) del grup Tres pintors – amb Jesús Portas i Isidre Vicens – i treballa amb extremada discreció al seu taller del carrer del Nord. En la dècada següent, realitza unes quantes  exposicions individuals, sobre tot a Girona, i el seu fer és reconegut amb diversos premis. Diu Enric Marquès que “ Vila i Fàbregas és un visionari, un pintor instal·lat en l’imaginari, en la imaginació”.

Perfeccionista, exigent amb si mateix, no produeix més enllà de cinc o deu quadre l’any. Molt sovint descarta l’obra feta, tapant-la i reutilitzant la tela. Va deixant el paisatge per centrar-se en la figura i la composició.

Clica sobre les miniatures per veure els pictòlits ampliats